Imprimeix en PDF

dimarts, 4 de juliol de 2017

#tweetrelat #7lletres MICRO-RELATS NEGRES A LA XARXA


Del mes de maig, fins al de juliol, la bloguera Maria Teresa Saborit de #vullescriure ens ha estat proposant diversos disparadors al tweeter per escriure micro relats negres, sota el títol "Marató d'escriptura". Jo hi he participat en totes les propostes, amb un o dos micros per entrega, i aquí us deixo els resultats del repte.

Esperant que us agradin.

Cartell anunciant la marató
Cada proposta anava guiada per una imatge o una paraula, que també us faig veure en aquesta entrada. He respectat el mateix text que vaig penjar al tweeter, malgrat algun relat potser demanaria una revisió, potser algun dia ho faci i els torno a penjar.



#7lletres #tweetrelat El Harry sempre ho feia en matar, fins la pistola deixava roja de sang.




#7lletres #tweetrelat No ho sabia de bona tinta, ho sabia de bona sang. "Et mataré" li va quedar escrit sense tremolors ni coàguls.




#tweetrelat #7lletres Vivien amb un vampir al barri. Aquella figura roja marcada en el terra ho va delatar. Alguns encara busquen el cos




#tweetrelat #7lletres Li havia fallat el cor, malgrat prendre's les pastilles. Qui les havia banyat en verí també plorava al difunt.



#7lletres #tweetrelat Fugí a 2055 i en voler canviar un bitllet de cinc-cents fou detingut a l'instant. Duien vint anys declarats il·legals.



Plora emmanillat al capçal, quan s'adona que ha cantat com un innocent pardal a una poli infiltrada en el bordell #tweetrelat #7lletres


El poli corrupte de somriure confiat no en sabia res del parany del seu cap. Un confident innocent ho confessà tot #tweetrelat #7lletres




#tweetrelat #7lletres Quan el cos incorporà les manilles d'impuls quàntic, va ser el final de la seva relació fetitxista amb aquell mosso.



#tweetrelat #7lletres En despertar duia manilles en un canell. L'altre costat estava lligat per sota els llençols a un cos fred i ensangonat



#7lletres #tweetrelat Tothom sabia qui era l'autor de la mort del padrí. No era cap secret, aviat el calçarien amb ciment al fons del port


#7lletres #tweetrelat Diu que és secret de confessió mossèn? M'ha vist cara de babau? o potser prefereix cantar amb el cor celestial?



#tweetrelat #7lletres No va saber què fer-ne. Quan va topar amb aquella mà dins la seva butxaca, encara no s'havia endut la cartera


#tweetrelat #7lletres Va pregar-li un cop de mà en aquell cas i li va deixar sobre de la taula amb una nota demanant-li tenir-ne cura.


#7lletres #tweetrelat Calia esperar els senyals convinguts del fanal, però aprofitant la fosca nit va decidir fugir amb els diners tot sol

#7lletres #tweetrelat Darrere la cortina el fanal s'encén. L'amant puja decidit cercant l'estimada. Però ignora que és el marit qui l'espera




#tweetrelat #7lletres Al capo ningú li amarga la revetlla, portem la dinamita a la fàbrica de petards i muntem-li un bon castell de focs

#7lletres #tweetrelat L'última víctima de Jack era tan petarda que li va explotar a les mans. Encara el busquen.




#7lletres #tweetrelat Per l'empedrat lliscava un riu de sang fosca. La negra nit amagava el secret d'un cul-de-sac obscur del barri portuari

#7lletres #tweetrelat Tasta l'empedrat, oferí la dona al marit d'ulls captius, et durà al cel, afegí. 
Atac de cor, certificà el veí forense










#7lletres #tweetrelat Púrria d'homes llop, xucladors llunàtics. Pagareu car l'assassinat del nostre germà. La sang dels dips clama venjança

#7lletres #tweetrelat Fobos i Deimos no afectaven als licantrops, la colònia de Mart estava assegurada, i la Terra viuria més tranquil·la.


















#tweetrelat #7lletres Al capo no li arribava el so d'aquella orquestra anomenada Clandestina, la música dels trets eren més del seu grat



#tweetrelat #7lletres L'escriptor clandestí plorava d'amagat mirant la foguera, mentre un agent de bombers atiava el foc a 232º Celsius



Amb l'homenatge a Ray Bradubry tanco la meva participació a la marató de #vullescriure i #7lletres. Cal agrair aquestes forces inspiradores de la organitzadora Teresa Saborit, que ens ha fet passar la calor una mica més distrets.


Ferran d'Armengol
Terrassa, maig juliol 2017

dijous, 11 de maig de 2017

BRANDES AL VENT


Feia temps que no publica poesia, com aquesta, relat poètic en diré. El Concurs ARC de microrelats a la Ràdio finalitza aquest mes el curs, el dia 20 tanca portes i jo he volgut acomiadar-lo, sense cap referència a una mort sobtada. Sols és un adéu al concurs de relats de l'ARC, i fins el curs vinent.

 
Brandes al vent - el veler flamíger. Fotografia retocada de i per Ferran d'Armengol


Brandes al vent

Quan el temps perd importància, el millor comiat és la quietud. Has volgut que l’últim adéu fos així, a la fosca nit, i ho he respectat. L’obscuritat magnifica les llengües daurades de foc que, sobre d’ones suaus, naveguen gronxant el teu cos silent, la solitària còrpora. Flueix el petit vaixell de beç, a la recerca de l’últim destí que ens reclama a l’altra riba. L'abastarà abans que el record sigui cendra, o fum. Entre flames marxa mar endins, on l’arcaic Caront se l’enduu, guarint-li l’ànima fins el retrobar-se que sé ha de venir. I d’ara endavant, cada nit, somiaré en el sorral eixut de la vida, allí on mancarà el teu alè, i fins el final del camí traçat per les meves llàgrimes. Elles m’aproparan indefectibles a la riba molla, on en sentir l’arena humida, sabré que soc a tocar del mateix viatge, en un nou vaixell de beç. I aigües endins, enarboraré brandes al vent.


Ferran d'Armengol
Terrassa, maig 2017 

Un enllaç per foragitar dubtes de la paraula brandes.
I un enllaç per llegir-lo a Relats en Català

dilluns, 1 de maig de 2017

ÍNTIMA NATURA (BESTIARI)

No, no penso deixar-vos llegir tot el conte, per això us caldrà anar a la llibreria o entrar a la pàgina d'Edicions Secc, on trobareu el Bestiari. Allí sí que el podreu llegir sencer, i onze relats més. Una opció de lectura molt recomanable i alhora, un llibre que ens parla de les nostres arrels mitològiques i fantàstiques, però amb una mirada fantàstica diferent. Una nova aposta pel fantàstic en català. La #cificat ens demana ajut!

El Dip, il·lustració de Meritxell Orcáriz per a Bestiari


ÍNTIMA NATURA


...
Enllà de la finestra encara és fosc, i pel silenci hospitalari, encara falta per l’albada. Descobreix un sofà als peus del llit, d’on arriba la familiar respiració de la seva dona. N’intueix el cap, tapat per un llençol amb lletres verdes impreses.

No sap quin és el motiu per tenir-lo lligat. La voluntat de recordar li produeix mal de cap i opta per tornar a tancar els ulls. Però quan ho fa, voldria obrir-los de nou. Una força interna, invisible, l’obliga a mantenir les parpelles closes.

En resposta al desgavell interior, sent el cos marxar enllà de la cambra, on aquella veu li fa reviure imatges i sensacions que signaria on fos no haver-les viscut mai, esmunyint-se en un espai fora de qualsevol temps reconegut. En una atmosfera que no se li fa estranya, se sent caure en un no res intangible, en un descens sense velocitat que sembla no haurà de finir mai més. Asserenat per paraules que sent dins del cap, sap que en aquesta nova realitat pot volar, o és tan sols saltar amb molt d’impuls? La veu li dicta que salti. I la vida s’il·lumina en un món diferent de tonalitats i colors desconeguts, brillants i màgics, pura utopia. 

Lliure de corretges, l’aire càlid del capvespre li llepa els ulls.
...


Portada del llibre, Il·lustració de Bernat Gomez i Meritxell Orcáriz
Aquest és el tros de lectura que utilitzo a les presentacions del llibre, si en voleu més, ja ho sabeu! Edicions Secc us espera!

Ferran d'Armengol
Terrassa Gener/maig 2017

Il·lustració de Meritxell Orcáriz per a Bestiari

dimecres, 19 d’abril de 2017

UN ALTRE SANT JORDI, TAMBÉ DIFERENT.


Un altre Sant Jordi, també diferent
Aquest any també tinc relat publicat "Íntima natura", aquest cop dins del recull d'Edicions SECC "Bestiari", obra coral conjunta sobre diversos i diferents éssers mitològics catalans. No seria estrany que algun dels relats fos finalista l'estiu vinent del premi Ictineu.
I comença la festa el dissabte, dia 22 d'abril, al barri de Gràcia, on l'Ignasi (Dédalo) Borraz organitza una vesprada literària reunint dos actes en un, que anomena "especial Sant Jordi" del Me Suenan Tus Letras. Acte literari que ja va pel seu segon any de vida.
Estarem allí passades les 6 h, i fins les deu de la nit, entre concursos, sorpreses i jocs amb premis. Ens trobareu a alguns dels autors del llibre d'Edicions SECC, el Bestiari, que respondrem a quatre preguntes i us llegirem un trosset del nostre conte.

Us atreviu a obrir la porta del Bestiari?
Jo us ho recomano.



I ara toca diumenge, el 23 d'abril.

Pel matí i fins les 10 hores em podreu trobar a la parada de l'Arc o dels relataires, que com els altres anys estarà a la Rambla de Catalunya 6, tocant a la plaça de Catalunya.

Si mireu la próxima imatge veureu la llista de Edicions SECC i trobareu els meus horaris de signatura, però també els puc escriure tot seguit:

De 10h30 a 11h30 a la parada de CHRONOS, en el passeig de Sant Joan 1

de 12h a 13h a la parada de Edicions SECC i OrcinyPress, en el Pg Sant Joan, 127 fent cantonada amb Rosselló.

I tot seguit l'imatge on estem tots els companys inclosos...





I en acabat, a partir de les 15h del migdia aniré tornant cap a la parada de l'ARC, l'Associació de relataires, on m'hi estaré fins passades les 18h. 


El meu relat "Íntima natura" el trobareu dins d'aquest recull fantàstic
Esperant que gaudiu d'un bon cap de setmana i que tinguem cinc minuts per fer-la petar.
Fins diumenge, o dissabte també!


Jamming Lounge està al Carrer de Vallfogona, 23 de la Vila de Gràcia (Barcelona)

dimecres, 12 d’abril de 2017

MALA PEÇA ESPACIAL


Seguint dins del VIIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio. Aquest mes d'abril tocava viatjar en nau espacial. Amb un toc d'humor existencial.

Un astronauta a casa. Fotografia: Ferran d'Armengol



MALA PEÇA ESPACIAL

Ja de quan era petit, la mare sempre m’havia dit que era un malendreçat! No entenc com m’ha pogut passar una cosa així. Un astronauta ja ho sap que els escafandres espacials no duen butxaques, és de llibre! Però en sortir de la nau a fer un tomb per revisar uns aparells exteriors, de sobte he vist un mitjó molt familiar flotar davant dels meus nassos. Amoïnat, em demano si és correcte deixar-lo vagar per l’espai eternament.



Ferran d'Armengol
Terrassa abril 2017 


el mateix astronauta en colors. foto: Ferran d'Armengol