ALGUNES COSES HAN CANVIAT

Una visita al passat, per trepitjar la mateixa arena, i on malgrat les distàncies no són iguals a com les recordaves, algunes coses veus que no canvien, però d'altres, a voltes tristament, sí.

Records d'arena. Fotografia Ferran d'Armengol (Canet de Mar)

Algunes coses han canviat

Algunes coses han canviat. Ara, les porteries són tres pals, ahir eren dues xancletes clavades a la sorra. I l’arena entre les dues rieres aleshores eren un camí etern. Ara són cent metres i poca cosa més.

Algunes cases ja no hi són i alguns racons han canviat. Aquell monòlit a la plaça dels caiguts per fer memòria d’uns sí, i d’altres no, el temps l’ha fet fonedís. Aquella placeta darrere l’església ara és un munt de records esvaïts per la piconadora, i recollits en velles imatges fredes d’un passat potser millor.

I el passat eren corredisses pels carrers i pujar l’avinguda farcida de plataners, per anar al camp de futbol i empaitar la pilota, que al matí no n’hem tingut prou. D’arena i sal del mar, de sol i suors, i la carrera per llençar-se de cap perquè l’últim que entri a l’aigua, després farà de porter.

I els ulls de la Marta, mirada adulta de nou anys que no entén què fan els nois tanta estona corrent i empaitant aquella pilota, quan ella estrena aquell biquini tan bonic. I ni tan sols no m’ho esmenta quan ens estirem abans de l’últim bany, i em parla de misteris, de la foscor, i d’una por que encara no reconec.

—T’agrada el meu biquini?—

A la vella fàbrica sona la sirena és l’hora d’anar a dinar, fem tard per a l’última remullada. I no ha dit res més, però sí que l’havia vist, el seu petit banyador de dues peces.

—Vinga vailets, que sou uns encantats— ens crida la tieta, amb preses. I a l’endemà hi tornarem, a l’arena de Canet.

Vivim, amb aquelles imatges que mai no moriran, fins que no moren els nostres records.

Ferran d'Armengol

Terrassa, novembre 2016